info
Esperem que us agradi la nostra nova publicació digital.

Lluitadors per la pau

Lluís Maria Xirinacs

(1932-2007) Ex-senador durant la transició i candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77, és recordat i enyorat per la seva defensa de la pau i dels drets nacionals. Va ser un home savi i pluridisciplinar, amb coneixements profunds en els camps de la filosofia, la teologia, la no violència, la sociologia, l’economia, la política, la física o la biologia.

Ordenat sacerdot als vint-i-dos anys, als trenta-quatre ja va refusar els diners que l'estat donava als capellans que tenien cura de parròquia i va combatre la vinculació església-estat amb una primera i llarga vaga de fam. Entre els anys 60 i 70 va fer cinc vagues de fam més, va ser un dels impulsors de l'Assemblea
de Catalunya i el règim franquista el va empresonar dues vegades (1972 i 1974-75).

Seguidor de les tesis de Ghandi i de la lluita des de la no-violència, es va estar a peu dret davant la porta de la presó Model de Barcelona, dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va aprovar la llei de l'amnistia. El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions espanyoles i, amb més de mig milió de vots, va arribar a ser senador per Barcelona.

El 1980 va abandonar la política activa i l'any 1984 fundà amb Agustí Chalaux i altres persones el Centre d'Estudis Joan Bardina, on desenvolupà l'estudi d'un nou model polític, econòmic i social anomenat “Capitalisme comunitari o Moneda telemàtica”. No va deixar la lluita, tanmateix, però sí el sacerdoci, l'any 1990.

El 2000 va tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar que es comencés a constituir l’Assemblea dels Països Catalans.

L’estiu del 2007 van trobar el seu cos al Pla de Can Pegot, dins del municipi d’Ogassa, al Ripollès, volent passar els seus últims dies en "la meva soledat i el meu silenci".

ALT1

Lluís Maria Xirinacs