info
Esperem que us agradi la nostra nova publicació digital.

Píndoles escrites

És més perillós ser una dona que un soldat

Les dones africanes que s’emporten la pitjor part dels conflictes del continent demanen tenir un paper decisiu en el manteniment de la pau.

El proppassat setembre del 2011, la Plataforma de Dones per l’Acció a l’Àfrica (Women’s Platform for Action in Africa WPAA) va acceptar una resolució per promoure la participació política de les dones en el camp del manteniment de la pau i la gestió dels conflictes. Sota els auspicis del Parlament Panafricà (PAP), la reunió de la WPAA va posar l’accent en la necessitat urgent d’una millor representació femenina a nivell nacional, àmbit en què les dones poden participar activament en la presa de decisions per prevenir la guerra i mitjançar en els conflictes.

La violència sexual contra les dones, que ha esdevingut una característica del conflicte armat, està molt lligadaa les relacions de gènere en aquella cultura, va dir Françoise Labelle, mauriciana i segona vicepresidenta del PAP. “Només si les dones participen en els processos de mediació completament i igualitària, podrem construir uns fonaments de pau”, va dir Labelle.

Fa 11 anys de la resolució 1325 de les Nacions Unides, que aborda els drets de les dones en els conflictes bèl·lics, la negociació de la pau i els processos de reconstrucció. Urgeix també l’augment de la representació de les dones en tots els nivells de presa de decisió en la resolució de conflictes i els processos de pau. Tanmateix, mai una dona ha encapçalat una negociació de pau de l’ONU i les dones no arriben al vuit per cent dels membres de les delegacions de negociació en els processos de pau mitjançats per les Nacions Unides, i suposen menys del tres per cent dels signants d’acords de pau.

Durant i després dels conflictes, les dones i les noies joves continuen estant afectades desproporcionadament. “És més perillós ser una dona que un soldat durant un conflicte!”, va dir la presidenta del lobby de dones del PAP, la sud-africana Mavis Matladi. Va afegir: “Probablement no hi ha una sola dona africana que no hagi estat testimoni de violència contra una altra dona. És veritat que els homes fan la guerra i les dones en són les víctimes, ja sigui per la destrucció de les infraestructures, per veure’s obligades a sotmetre’s a explotació sexual per poder sobreviure, o pels efectes secundaris de l’estigmatització, els embarassos forçats i les malalties de transmissió sexual.”

Matladi va manifestar que malgrat que els governs de l’Àfrica havien mostrat el seu compromís amb les resolucions, hi havia hagut menys èmfasi sobre el paper que les dones poden tenir, tant durant com després de la confrontació. “Les dones normalment participen informalment, però formalment hi ha poc reconeixement. Aquesta exclusió condueix al fracàs per tractar els temes de les dones.” va dir.

Marie Louise Baricako, la presidenta de Femmes Africa Solidarité (FAS), una organització no governamental que treballa en temes de gènere, pau i desenvolupament, va dir que el problema de les violacions i la violència sexual utilitzades com a armes continua sent un tema desatès. “Ni es castiguen ni es reconeixen. Els autors continuen lliures, escampant una nova cultura de la violació i la violència sexual. El Parlament Panafricà ha de fer quelcom al respecte.”, va indicar.

La WPAA va escoltar el testimoni d’una víctima de violació que va ser agredida durant la violència post-electoral a Kenya. El període post-electoral de 2007 a 2008 va deixar més de 1.100 morts, 3.500 ferits i 600.000 desplaçats forçosos. Segons el Tribunal Penal Internacional, en els dos mesos posteriors als discutits resultats electorals, “hi van haver centenars de violacions, possiblement més, i més de 100.000 propietats van ser destruïdes en sis de les vuit províncies kenyanes”. Actualment la Cort està perseguint a sis persones acusades d’instigar la violència post-electoral. La supervivent a la violació va descriure com la van violar en grup, la van penetrar amb objectes de metall, li van llençar àcid i la van donar per morta mentre casa seva cremava davant els seus ulls. “Em trobava molt malament, el meu cos es podria. No podia vestir robes netes perquè s’haguessin enganxat a la meva pell. Però Déu m’ha creat una nova pell.” “Ara tinc les forces per alçar la veu i mirar a dones que han estat violades i dir-les d’aixecar-se i no cedir terreny,” va dir. També va lloar els esforços de les dones parlamentàries que estan treballant per acabar les atrocitats comeses contra les dones.

La directora del Programa Regional del Programa de les Nacions Unides per a la Dona, Nomcebo Manzini, va dir que el treball de la WPAA ha d’anar més enllà de seure i escoltar els testimonis d’aquelles que van ser brutalitzades pel conflicte. “Hauríem d’estar dient no a la guerra”, va concloure. Amb aquesta finalitat, sota els auspicis del Parlament Panafricà, es va acordar la resolució de formar la Iniciativa de Dones Africanes per la Pau (IAWP – Initiative of African Women for Peace).

Aquesta delegació de dones que representen cadascuna de les cinc regions del continent tindrà la tasca de promoure la democràcia, la pau i la seguretat, així com fer treball de pressió davant d’institucions internacionals com les Nacions Unides, la Unió Africana i el Banc Mundial. També buscarà activament el suport d’associacions properes en els objectius, de la societat civil i de les activistes africanes.

La primera ministra de la província nord-occidental de Sud-àfrica, Thandi Modise, va afirmar que mentre les polítiques queden bé en el paper, estan fracassant en el terreny. “Els governs han procedit a ratificar-les, però falta implementar-les. No fa res quants seients ocupin les dones, si aquestes no parlen per les dones, potser tampoc no les tenen. Hi ha dones que poden liderar aquests països a l’Àfrica. Som les consciències de les nostres nacions i del continent. No ha arribat el moment de parlar col·lectivament i amb veu forta?

L’ambaixadora de bona voluntat de l’Organització Mundial de la Salut i primera president del PAP, Dra. Gertrude Mongella, de Tanzània, va urgir els presents a no contribuir al conflicte, pel bé de la democratització.


Mavis Matladi

Mavis Matladi, presidenta del lobby de dones al PAP.
Traducció: Maria Antònia BogónezFundació Cultura de Pau, en col·laboració amb Inter Press Service

 
ALT1